En memòria del Guerriller Rovira

Quan algú gosa escriure en gavatxo en aquest nostre bloc, no sap, o no vol saber, la cèlebre i heroica història de la nostra comarca. Vet aquí que nosaltres no podem fer re més que combatre la ignorància manifesta amb senyals i records que ens reporten fins a les gestes nobles i valentes dels nostres avantpassats. Aquí, per si no ho sabeu, tenim el Guerriller Frigola, de nom Francisco, i veí de Sant Miquel de Campmajor. L'home era vicari de Sant Miquel i beneficiat del Monestir, tingué fama, segons Alsius i Torrent, de "doctíssim y virtuós". i "ningú el guanyava en amor patri. Tanta debia ser la forsa de aquest noble sentiment, que sempre al veurer oprimiada la terra catalana per forsa estrangera,no repará ni un instant en abandonar la quietut y retiro propis del estat ecclesiástich, pera empunyar las armas y oposar son pit á tota invasió injusta." Al 1793 ja participa en la campanya contra la gavatxeria. El 1808 i després de la gesta del Bruc, el Guerriller Rovira allista un batalló de 600 valents. El nom del Batalló és el Tercio del Ampurdan. El novembre d'aquell any, són conegudes les accions heroiques de Rovira i la seva tropa a Navata i Vilert. Alsius el descriu sensacionalment "la millor comparació que podriam fer del Dr. Rovira es la de assimilarlo al águila capdal, que enlayrada sobre 'ls pichs de las grans montanyas en que domina, cada dia esculleix las víctimas que deuhen satisfer la seva supremacia". Rovira ataca convois gavatxos a Bàscara i a Castellfollit, ajudat pel compatriota. La tropa de Rovira va pujant de categoria i es converteix en la 1a Legió Catalana i ell és ascendit a tinent coronel. Al 1810 Rovira derrota tot un general francès a Sabadell. Però al 1811 arriba el seu èxit militar més aplaudit: la presa del Castell de Figueres. Més de 2000 invasors van ser apresats per Rovira. En recompensa d'una gesta com aquella, la tropa de Rovira és nomenada Regiment de San Fernando. El 1812 tornen a tenir una gran victòria a la Beguda i un any després assalten Prats de Molló. En aquests temps, Rovira ja era brigadier. Acabada la victoriosa guerra contra l'invasor, Rovira va deixar les armes i tornà a l'església. Vet aquí la història d'un home valent i virtuós, que ens guia el camí, que és exemple, que és un honor comptar-lo entre els nostres. Quan Xisca de Gardi passa per davant de la fabulosa casa modernista dels Rovira, abaixem el cap i li dediquem honors i homenatges a un cavaller que va fer el que havia de fer: alçar-se perquè els de fora no ens anyoquessin.