Mc Pacos

Banyoles ja havia inventat l'hamburguesa molt abans que els americans disfressats d'escocesos. Això ho sap tothom i fa "hasta" vergonya haver-ho d'escriure. Banyoles tenia en Paco que era un cambrer arreglat, dels que van saber treure'n profit d'un tuguri com els Catòlics. Perquè els Catòlics, abans d'en Paco, semblava una estació pels escarbats i para de comptar. En Paco no és pas que ho arreglés, ni que ho pintés, però s'hi va posar, i va començar a fer rutllar la cosa. En Paco va convertir una cafetera ronyosa en el millor cafè que se servia a Banyoles (paraula de l'Oliva Salvador) i va convertir una planxa ronyosa en el més prodigiós dels portaavions de tapes i coses de tot Banyoles. En Paco anava i venia, era un nervi, era flor de nervis, era una cosa d'angúnia, era a vegades una insolència pels clients (a mi em va fer fora de la terrassa perquè no volia prendre res, vet aquí) Però, en el fons, era un treballador quasi a l'americana, algú que del no-res vol anar pujant, i així va anar la cosa. En Paco, i en aquestes estem, va inventar-se les millors hamburgueses que mai s'han servit en algun lloc d'occident. Una delícia, una tendror servida en un pa que era com de goma, arrebossat de cebes ben fregides, i així anar fent. Aquelles hamburgueses d'en Mc Paco's era alguna cosa celestial, extraforània, dolça, gustosa, engaxosament addictiva. Les hamburgueses s'havien de menjar amb coca-cola i banyades abundosament amb ketxup i mostassa, millor el ketxup que servia amb pot verd i que tenia una picantor morenoide. Vet aquí. De fons, el grallar de la tele, l'anar i venir dels que es jugaven el dissabte a base de canari o botifarra, i el so rebentaire dels futbolins. En Mc Paco's i els seus invents gastroinfantils van decorar els nostres dies de pèls moixins i veus trencadisses. Quan el veiem pel carrer, en bici o a peu, estem a punt de parar en Paco i dir-li que estem amb ell, que el recordem, que li devem alguna cosa, i que, un dia com un altre, es fiqui davant d'una planxa d'aquelles i ens revisiti la vida en forma d'hamburgueses mítiques. Sonaran els futbolins i la resta de músiques de sempre. Però necessitem, ni que sigui per un trist instant, el vellut formidable d'aquell pa, d'aquella ceba, d'aquell ketxup i d'aquelles hamburgueses que no devien pas ser d'aquest món.