Flanaggan

Va agafar el nom d'un dels personatges emblemàtics de l'oest americà, d'aquella turba de sense nord on la derrota o la victòria només depenia del tambó d'una pistola. Flanaggan és un motiu que ens fa volar fins el gran Eire, on tota la gent és una excepcionalitat banyada de Guinness i del nostre whiskey de capçalera (Jameson, Bushmills, Paddy i el que caigui) En Francesc es va posar Flanaggan per definir-se com un tipus excepcional que decora i anima els carrers de la Banyoles fooooooooooormidable. Flannaggan és un cavaller, un senyoràs. Si et demana un euro per fer un tallat ho fa sense perdre el somriure i sense perdre l'educació que l'ha fet pujar. L'ha fet pujar ben alt com si fos una mongetera. En Flanaggan és un somriure, unes ulleres, un cabell clexinat amb una lleugera tendència al vell i mai oblidat tupé. Et crida pel nom, té una veu pausada, melosa. Et crida i busca la manera més elegant de demanar-te un euro. Si l'euro no arriba, et dóna conversa, i sempre és una conversa ponderada, amarada amb un somriure precís, d'educació pulcre. Tothom sap que en els seus temps d'institut era una fava. Que sabia anar i venir dins el laberint dels matemàtiques. Que per ell una equació amb mil incògnites era quasi una rutina. A vegades a en Flanaggan li van curts els pantalons com un nen que acaba de créixer molt de pressa, sense adonar-se'n, sense que ningú hagi pogut copsar-ho. En Flanaggan ha fet d'artista pel director comercial amic de Xisca de Gardi, i ens l'hem trobat en els rodatges, i l'hem vist brillar en els rodatges com en el preciocista Crespià The Film Not The Village (una obra que mai podrà ser atrapada) En Flanaggan duu ulleres de pasta, una mica d'un altre temps, camina, toca la guitarra, canta, s'encanta, i segurament segueix en el seu món de matemàtiques, de nen que ha crescut molt de pressa, de somriures antològics. Demana un euro però ens sembla ben poc: ja hauria de ser notable entre els notables de Banyoles.