El Jaç i Corea

Deu ser l'istiu que carda aquests cops de calor que estaborneixen. Amb una carolada sense porró o canti al costat podries quedar esternaiat a terra. Es per això que un cop de calor deu 've' cardat mal l'amic Mastegatatxes. En Corea no ha pas vingut mai a Banyoles. El que ell ha sentit dir és que a Banyoles hi havia un grup de cases que li deien Corea i en ella hi vivien els coreanos. Aquesta gent va venir de cap a Andalusia amb un tren fletat per en Gimferrer. En Gimferrer, el de les Saques, es veu que volia mà d'obra me' barata que no pas els de Camós, Sant Miquel o Crespià. I és per això que va portar-los del sud. Com que van venir pel temps de la guerra de Corea i parlaven una cosa que a Banyoles només la parlaven els civils, se'ls hi va dir els coreanos. Vivien al grup Gimferrer, o sigui uns pisos que l'amo va fer aixecar per tenir-los tots a tocar de les Saques. Vet aquí, doncs, que en Gimferrer als de Corea els hi va provocar un bon jaç. D'aquí que en Mastegatatxes s'hagi pogut embolicar per culpa d'un malentès, o de la calor, o que ja és un beneit de mena. En Corea, doncs, tenia el jaç al Grup Gimferrer, i devia anar a l'Ajuntament a veure si trobava feina per la brigada. L'alcalde, ja se sap, tenia en el cap coses molt més importants. Com l'entapissat de fusta de dintre l'Ajuntament, obra que gent plana i vulgar com en Mastegatatxes no poden entenre, però que, tard o d'hora, més aviat d'hora que tard, serà reconeguda per l'UNESCO o per l'ACB, tan se val. Es molt típic de Banyoles que quan es fan les coses bé, algú no ho entengui.