dimarts, 17 de juliol del 2007
Episodi lamentable
Corren aires de brutícia. Un membre de Xisca de Gardi ha estat amenaçat aquest matí, a plena llum del dia, per part d'un personatge sense cap tipus d'educació. L'interfecte estava enfadat per un article periodístic que tractava sobre unes presumptes maniobres una mica pudents que havia fet en diverses operacions de compra-venda de pisos. El negoci immobiliari és brut, és agre, té una aspror malèvola que es desentén de qualsevol criteri de bondat. El personatge ha anat a veure el nostre company amb una sòcia, també involucrada en el presumpte cas dels dinerons immobiliàris. No tenien cita prèvia però Xisca de Gardi els ha atès, perquè Xisca de Gardi soms gent educada i amable que sempre té un moment per escoltar el que li vulgui dir qualsevol. És la norma i amb això està tot dit. Però llavors s'ha desfermat una discussió plena de fel i de retrets. Tot primer Xisca de Gardi ha fet cara de voler enraonar. Però de seguida han arribat els crits, les advertències, les incursions al límit de la paciència i de la vida personal. I, finalment, una amenaça pura i dura, corrupta, malintencionada. I Xisca de Gardi ha dit que fins aquí podíem arribar, ha dit ja n'hi ha prou d'aquest color i els ha fet fora. Perquè en aquest món es pot dir tot, però s'ha de dir ben dit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Als pringats, cop de peu al cul i rostos avall que fa baixada...
La Bso del dia: La Colilla d'Albert Pla. Si això no vos puja la mural.....
Ja ho saps mastegatatxes que qui es cardi contra un de Xisca de Gardi li espera un bon cop de xurriaques.
Aquesta gent no són persones i s'han d'entrar a raó com els matxos, a cop de xurriaques
La corrupció i la intolerància dels homes és la gangrena de la societat.
Benvolgut amic Mastegatatxes, en aquest món, i malgrat ens pesi, hi hem vingut a sobreviure i a defensar la nostra integritat individual a parts iguals. Qui aconsegueix defensar els seus principis seguint els dictats de la seva consciència, i ho fa per sobre de la massa, acabarà aconseguint el respecte més preuat a què pot aspirar l’individu: el d’un mateix.
Soparan amb Déu, què hi vos fotre!
Publica un comentari a l'entrada