catedrals banyolines

Tothom sap que a Banyoles no es va aixecar cap Catedral perquè a nosaltres no ens va això de treure més el braç que la màniga. Amb el Monestir ja en teníem més que suficient (Santa Maria es va fer per anar a la contra, cosa que també és molt nostra, què hi farem) Però tot i que no tenim Catedrals investides, tenim Catedrals informals, cosa que ens honra i ens distingeix. Hi ha la Catedral del Pa que és Can Japet, amb dos arquebisbes titulars que es dediquen a fer feliç la gent amb forma de panets, coques de pa, pans rodons i els majestàtics cargols. També hi ha la Catedral del Gintònic on hi oficia en David Bisbe del Passeig de la Indústria. I cap al nord, o sigui en direcció Olot, hi trobem la Catedral de l'Embotit i la botifarra de sal i pebre, o sigui Can Muné. Es aquí on la gent de bon gust fa pelegrinació i llargues esperes per aconseguir tanda. S'hi ha d'anar amb paciència de fidel, però s'ho val la pena. La resta del món que mengi bardisses, nosaltres mengem les ofrenes de Can Muné. La resta del món és capç de cardar-se un Mc Verro, i quedar emporlant de misèries, potingues i verreries, nosaltres mengem de la part de Can Muné. Alguns tenen la Capilla Sixtina i ja els va bé, la nostra Catedral, la de l'Embotit, no és pas pels encantats, ni pels passavolants, és pels que volen servir al seu ventre, pels que volen fer anar el pal.ladar a estudi. Nosaltres tenim Can Muné i és des d'allà que el món es veu molt petit, molt simple, molt poc interessant. Entre Can Japet i Can Muné la vida banyolina no és res més que una suma de regals, hores extraordinàries i miracles catedralicis. Vet aquí.