El Xiscagardià David Castillo

Ell no ho sap pas. Però en David Castillo és xiscagardià. Ell s'ocupa, com nosaltres, de tot allò que llenci sobre l'aire flit ultralocal, o ultracomarcal. Castillo, David és ben bé dels nostres. En Castillo ens plega de l'Avui i Xisca de Gardi no sap pas què collons ha pogut passar. Potser és culpa d'en Castillo que n'està ben tip i vol dedicar-se a menjar carn humana en un avió accidentat als Andes. Potser és culpa d'en Castillo que vol entrar en el penúltim monestir benedictí voltat ara de cases conilleres i polígons comercials plens de llums i xandalls en moviment. Potser és culpa d'en Castillo que plega per retirar-se, per tenir un hort i menar-lo a totes hores, i menjar bitxo confitat i beure a galet vi novell de l'últim celler que valgui la pena. Potser és culpa d'en Castillo perquè se n'ha adonat que això de la cultura és una mentida, de la mateixa manera que en Peret d'Orfes deia que la vida és una mentida. No ho sabem pas. Però també és possible que aquests nous pillets de l'Avui vulguin cardar neteja, i canviar en Castillo per algú més manyac, per algú que no emprenyi, per un capatàs que faci vent a l'amo i li xarboti l'esquellerinc. Però també és possible que en Castillo molesti, empreji, toqui el botet, cardi nosa, i totes aquestes coses. Si en Castillo ha plegat perquè vol criar conills porquetins, allà ell, benvingut al club dels que mirem de no cardar gaire res, i ja ens trobarem un dia en un bar ple de neons i de noies que ens tractin de tu. Però si algú ha volgut cardar en David Castillo a la cuneta, que es calci! Que el poder absolut de Xisca de Gardi caurà sobre ell, i l'estriparà, i l'esquinçarà, i li farà la clenxa. Només demanem una cosa: que en Castillo es posi en contacte amb nosaltres. I que ens digui el què. Si ell ha plegat per les bones, endavant que fa baixada. Si l'han cardat al carrer, això és la guerra. I si Xisca de Gardi va a la guerra és per avisar que no hi haurà presoners.