dimecres, 18 de juliol del 2007
Petroli a Sant Miquel
Cap als anys seixanta, o eren els cinquanta? Tan se val, tant li carda, cap aquells anys els espavilats del règim de la gallina i el feixisme amb grasiosa buscaven petroli sota les pedres. Els faltaven petroli i es veu que amb el Poste de Mata o el Gratg Ollé no en tenien pas prou. N'havien de trobar sota terra i és per això que els hi va venir la dèria de foradar-ho tot. Veien un marge i a fer un forat, veien un camp sospitós de convertir-se en un pou petrolífer i vinga a rebentar-ho tot. Aquesta colla d'enginyers-pillets del règim van venir fins el Pla de l'Estany amb les seves taladradores que eren com les de Can Manxa o Can Puig però en gros. El primer lloc que es van fixar és amb Sant Miquel. Vés a saber perquè. Potser es van asseure a l'Hostal o a Cal Ferrer i es van atipar com rènacs i els va pujar el vi greixando que donen allà. Potser els hi va venir manra d'anar a fer forats a un altre lloc i, per dissimular, van triar Sant Miquel. On s'és vist que el petroli creixi en paisatges com els de la Vall de Campmajor! Es una bestiesa de les grosses, que només s'explica per un àpat abundós, per massa vi i per cafès negats de conyac. Vet aquí. Van agafar les seves perforadores i vinga a rebentar la terra. Untats de vi creien, els enginyers-pillets del règim que el petroli sortiria a cor-que-vols, a raig, com si fos un foc artificial. Però anaven més enfondo i re. Més enfondo i re. Segur que algú de Sant Miquel s'ho anava mirant i els deia "voleu dir que aneu bé, mainada?" Però ja se sap que els enginyers-pillets del règim no es creuen ni s'escolten el poble que va a peu i beu a galet. Total fan foradar fins a set-cents metres i no van trobar re més que un galaput que els va escopir verenu a la cara. I para de comptar. Per vergonya, van tapar els pous que van fer. Per vergonya no van pas tornar mai més a Sant Miquel. Ara l'arcalde Plana busca la manera de trobar aiga en aquests pous. L'únic que trobarà, si segueix foradant, és la porta que mena cap a Mallorca. La mateixa que aquell que va agafar per anar a vendre cacahuets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Vostè és un mestre! Vostè no hauria pas de fer res més que anar pels hostals perquè la gent el convidés! És lu mínim que podrien fer!
...el meu "agüelo", que provenia de terres llunyanes, era dels enginyers-pillets que va buscar i rebuscar i perforar a sant miquel... sempre incrèdul a la hora de fer pous, i creient que els encarregats ja perdien el seny per demanar coses tan inversemblants en llocs recòndits! Però com a treballador (i sobretot pel fet de tenir gana) mai va opinar del tema!
...i no hi va trobar aigua, ni petroli, ni re de re...només una mossa de bon veure que es convertiria en la meva "agüela"!
;)
A més, que hauria passat si resulta que a Sant Miquel hi surt petroli? I magineu-vos la imatge, a l'estil Hollywood, amb unes cortines de líquil negre sortint a tota pressió de terra.... Clar que per aquí no hi corre en James Dean, i malgrat que us empepineu, cap dels xiscagardians us hi assembleu.... Llàstima....
Merisoul, benvinguda i bentrobada!
Xisca de Gardi té la sort de tenir entre els seus adeptes a la senyoreta Merisoul, digne de ser considerada una joia.
Clar que amb el vostre permís, senyoreta Merisoul, m'haureu de disculpar perquè a mi qui em te el cor robat és la senyoreta Woodhouse. Tot i que alguns s'entestin a dir que cal polir-la, no em nego a retorcar el que ja és perfecte.
Atentament, i esperant la vostra continuació en aquest espai cibernètic
molt ben triat xinador!
veig que tens un paladar exquisit...mai arribaria a la sola de la sabata de la srta.woodhouse de qui em declaro fidel admiradora. Una imitació seria un plagi ridícul...jo soc de poble, tinc pocs modals i sobretot: amb el cap ple de pardals!
alguns m'anomenen ilusa...jo em declaro somiatruites! ;)
Publica un comentari a l'entrada