diumenge, 22 de juliol del 2007
Tenim el millor i els altres no ho saben
A la casa d'un del país hi ha una sèrie de coses imprescindibles. Si pots tenir un gos d'atura no tinguis pas un marilyn. Si pots tenir un gat dels nostres no n'agafis cap d'Angora. Tingues un porró per beure vi novell, si pot ser de Vilavenut, tant de bo, perquè el Rioja no val pas ni un xavo. Tingues un morter i una mà de morter, per fer aioli. Ja sé que costa fer aioli, però tingues sempre una llimona o una taronja agre que t'anirà bé per lligar l'aioli. Tingues un canti, que ja sé que no és ben bé de Banyoles, però fa per nosaltres. Perquè tot lo bo, tot el que es fa pregar, tot el que convé, tot el que frisem per tenir, és per nosatres. Tingues ais i cebes tenres, tingues tomata de penjar, tingues bons embotits, tingues a mà en Japet i el seu pa, tingues una taula per fer-hi seure tots els amics, i les amigues, no ens deixem les amigues, tingues aiga de la Puda perquè quan fa falta, fa falta. A la casa d'un del país no hi poden faltar discos de sardanes. Ara en Mastegatatxes punxarà sardanes, ho sabem tots, és profecia, i val la pena. A casa tingues un orinal per anar dormir, perquè un orinal sota el llit és una cosa que sempre ha estat a l'abast de la gent d'ordre. Tingues un adragó que es mengi els randells i un balancí. Sí, perquè això dels balancins és un instrument que en el magatzem suec mai trobaràs. El balancí és per estimbar-te en mitdiades de bava, carajillo i hores estrambòtiques. En una casa del país no hi pot faltar mai una entrada amb una alfombreta que digui "benvinguts" i aquesta és la base, anar obrint perquè hi entri la família, els coneguts, els amics, els saludats, tots els que vulguin compartir les coses fonamentals de ser i estar: porrons, cantis, ais, mans de morters, aiolis, vi a galet, graielles, pa, oli de Ventalló i setanta mil coses més. En l'ordre mundial de les potències, Catalunya encara no hi figurà. Però, tranquils, ja hi serà. Tenim el millor i els altres no ho saben. I ja se sap que dintre Catalunya la comarca i Banyoles van per davant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Benvolgut amic Comitè d'Orriols. Coincideixo amb tu en el fet que som gent afortunada els banyolins. Tenim moltes coses bones i certament vivim bé, molt bé. Però ai amic Comitè! No caiguis en el reduccionisme local i pensar que tot "lu" teu és "lu" millor i la resta no val ni un ral. Els localismes miramelics no ens deixen mirar més enllà de la punta del nas i ens empobreixen. Clar que s'ha de defensar "lu" teu, és obligació i dret moral, però sense oblidar que estem en un món global i que ailàs! Tots els localismes estàn condemnas a l'ostracisme... Ens agradi o no..
Estimat Xinador.
Que t'has begut l'enteniment? Els localisme poc que són miramelics. Els que es miren el melic són els que no són de Banyoles. Nosaltres, simplement, perdem el temps mirant la comarca ben acomodats sota una ombra.
Un home savi va dir fa temps que el nacionalisme és una ximpleria, i un nacionalisme ètnic una ximpleria assessina. Per això jo, tot i no estar al cent per cent d'acord amb aquesta afirmació, dic que els nacionalismes cal mirar-los des de la barrera. Estimo la meva ciutat, la seva gent i sobretot el territori que m'envolta. Però estimat Mastegatatxes, qualsevol persona pot dir que també mira la seva comarca des del recés d'una alzina i per a ell aquest és el millor paisatge que podria desitjar mai. Per això, les veritats sobre el que és millor o pitjor cal agafar-les amb pinces. No són veritats objectivables. La racionalitat de l’individu desapareix quan els sentiments es poden deixar entreveure dins aquestes suposades “veritats”. Jo no posaria la mà al foc dient que el que nosaltres tenim és el millor que es pot trobar. Matisaria la frase i diria “que per nosaltres, és el millor que tenim”
Atentament, i amb els millor desitjos via cibernètica.
Apreciat Xinador.
Precisament pel fet que les valoracions, en aquest cas de la comarca i del que ens envolta, es fan sempre des d'un punt de vista subjectiu, seria bo que reflexionés sobre les afirmacions que fa. Des del punt de vista de Xisca de Gardi la comarca és la millor del món. Potser n'hi haurà d'altres de millors però ni les coneixem ni, francament, tenim massa ganes d'anar-hi perquè aquí estem bé i aquí hem triat d'estar. igual com d'altre gent estarà bé on estigui i haurà triat estar allà on estigui. És tan senzill com això i, modestament, crec que no fa falta anar a buscar bibliografia.
Atentament
Mastegatatxes
Benvolgut Mastegatatxes
El vostre escrit m'ha fet patir. Per un moment pensava que estava llegint un "trabalengües"
"tenim massa ganes d'anar-hi perquè aquí estem bé i aquí hem triat d'estar. igual com d'altre gent estarà bé on estigui i haurà triat estar allà on estigui.".
La meva voluntat no és incomodar-vos. Simplement reflexionar sobre els escrits que tant amablement ens permeteu llegir diàriament en aquest espai. En cap moment us he volgut ofendre. Només dono la meva opinió. Espero que això no sigui cap motiu de disgust.
Atentament i frisant per conèixer la història de la Teresa de Ca la Justa.
PD:
Per cert, em sap greu que feu referència al fet que busco bibliografia. Sóc una persona aficionada a la lectura i quan alguna idea la trobo interessant la faig meva. No busco referències per fer-me l'interessant. Queda dit!
Estic una mica d'acord amb el senyor Xinador... No t'ofenguis Mastegatatxes. Però a vegades s'ha de ser obert de mires.
No m'ofenc
Aquest en Xinador deu ser d'aquells tan equànimes, tan equànimes, tan equànimes, que només troben pèls a les coses que són d'ells.
Em sembla que es fan dir cosmopolites.
Benvolgut Sopadepa.
La teva apreciació, lluny de ser un retret, que suposo que amb aquesta voluntat l'has volgut expressar en aquest espai, la considero un "piropo". L'equanimitat és una virtut que no posseeixo, però que considero molt necessària en una persona.
Cosmopolita? Més aviat em definiria com a banyoí que li agrada xafardejar allà on pot. El cosmopolitisme implica una manera de viure, pensar, actuar que jo, humildement i des d'aquesta meravellosa ciutat, no practico gens ni mica.
Atentament,
Apreciats companys cibernètics
Ser cosmopolita és una feina molt feixuga. Tan feixuga que carda (amb perdó) una manra extrema. Els banyolins i els del Pla marxem a veure coses, de tan en tan gairebé sempre per força, i tornem perquè tot ens sembla massa gros. Jo us agrairia que quan sortiu de la comarca ens ho feu saber i quan torneu, si ho feu, ens vingueu a explicar les novetats del món exterior.
Moltes gràcies
P.D. Si aneu a Sitges porteu una ampolla de Malvasia
En un dels meus viatges a París vaig descobrir l'absenta i tot el ritual que l'acompanya. És una veguda envoltada de misteri i llegenda, però que es converteix en tota una troballa.
Publica un comentari a l'entrada