Xicu Cabanyes és el President

Xisca de Gardi limita al nord amb Xicu Cabanyes. Xicu Cabanyes limita a l'est i l'oest amb la República de Can Ginabreda. La República de Can Ginabreda limita al sud, al nord, a l'est, i una mica a l'oest amb el món occidental i Sant Miquel de Campmajor. La República de Can Ginabreda actua, de fet, com una monarquia incontestable. Perquè és la primera república presidida pel Rei Xicu Cabanyes, que limita al sud amb Xisca de Gardi, col.lectiu que de moment no sabem si es regeix per sistema republicà o monàrquic, perquè soms d'un desordre absolutament insolvent. Però aquí estem per parlar d'en Xicu Cabanyes. En Xicu es va inventar això dels boscos amb obres d'art perquè a la gent no li agradava pas embardissar-se en les galeries, la gent preferia anar a caçar bolets o cargols, a collir espàrvols i fer altres coses, i per això triava els boscos. Per aquest motiu, i per 700 més, en Xicu Cabanyes va fer un bosc amb galeria d'art incorporat, i va dedicar-se a fer pixes, pits, culs i totes aquestes coses que la gent entén. Perquè la gent no entén pas les coses abstractes, la gent entén el que entén, i para de comptar. I en Xicu, com que és gent, sap el que la gent vol. I para de comptar. Anys després un espanyol va fer un bosc on pintava pins amb colors de tintalus, una cosa ordinària, lletja com un pecat, inútil com un tràmec sense mànec, però com que era espanyol i no era en Xicu, els mitjans i la resta dels mentiders li van fer cas. Però en Xicu tant se li'n carda. Perquè si ets bo de vritat, com és el cas d'en Xicu, no fa pas falta que els mentiders t'ho diguin. Si ets bo, ja t'ho diu la gent. Si ets bo, tu ja ho saps. I para de comptar. En Xicu se'l coneix pel seu gruix humà, pel seu volum d'arbre ufanós, per les seves ulleres que detecten i interpreten el món, per la seva pipa, per la seva bondat, pels cops de cap que fa quan riu amb aquell riure tan encomanadís. En Xicu se'l coneix perquè baixa a mercat els dimecres, perquè li agrada discutir i discutir-se, perquè lligeix molt, perquè el cap li va a tres mil. A en Xicu se'l coneix perquè és gent, perquè és dels nostres, perquè és el president, perquè té una república o una monarquia plena d'amics i amigues. En Xicu se'l coneix perquè és bo, i nosaltres ho sabem, i ell també ho sap.