dimecres, 16 de juny de 2010

Franquícies del país

El país té les seves franquícies. Són botigues endreçades i on es poden trobar les coses més pràctiques del món. Ens referim a Can Fontpudosa del carrer de les Pedreres, lloc inevitable, on pots trobar pinso, bales de palla, escombres de bruc, patates noves, escombres de canya i tot un fotiment de materials imprescindibles. L'ordre i el concert de Can Fontpudosa són particulars. No hi aneu a buscar dependents artificials, codis de barres, pulecres i mandangues. L'amo somriu amb cara de murri i carreteja els sacs de pinso mentre va escoltant el que diu en Pep. El sol cau a plom sobre els horts i els darreres de les cases: tot aquest espai de dintre Banyoles és un racó deliciós on el portland no ha arribat. El magatzem i els coberts de Can Fontpudosa són l'arquitectura dels temps de sempre: rajoles, uralites, cairats de fusta centenària. Tot sembla un caos però tot és a lloc. L'amo carreteja, tragina, despatxa i manté un negoci que és fonamental en els costums i el senderi dels banyolins. L'altre franquícia de país de la qual és bàsic parlar, i homenatjar, és Ca l'Estarriola a la carretera de Camós, just davant de Can Garriga. Nosaltres podríem viure entre Can Garriga i Ca l'Estarriola. A Ca l'Estarriola hi ha una mica més de concert i d'ordre que a Can Fontpudosa però el mateix nivell, el mateix sentit pràctic, el mateix instint de ser útils a la gent i a les coses fonamentals. Pots trobar-hi menjadores, planter, porrons, morters d'ai i oli, vi, pinso, xampany i tot el que s'hagi de menester. Contra el que es pugui dir o imaginar, els temps donen la raó a aquestes franquícies del país. Les altres franquícies, les postisses i forasteres, són un papadinerus i són un compendi del desgavell social. Les franquícies del país són arrel, fonament, sentit i senderi de la terra i la gent de part de bo.